22 de maig 2013

El que queda de mi. V de XX


He trobat mil pedres al camí.
La vida deu ser això,
ensopegar-les totes,  afeblir l’amor.

3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Les pedres són al camí, perquè nosaltres haguem de fer l'esforç de treure-les i sortir-ne victoriosos...
( Esperava un email)...
Petonets.

Núria Talavera ha dit...

ep! te l'he enviat... :( qui el deu haver llegit?????? ja m'estranyava que no em contestessis... ara ho enviaré a través de facebook a veure si arriba :)

Uff les pedres, noia, jo ja no tinc forces, a veure si s'acaba el curs i em recupero :)

petonàs!

M. Roser ha dit...

He intentat contestar-te pel Facebook i no sé si ho he fet bé i després t'he enviat un correu normal, però no me l'accepta, em sembla que em diu que està ple (és que jo l'anglés...)
A veure si reps el primer.
Petons de bona nit