15 de juny 2009

Afany de viure

Ja que ho preguntes, et diré:

Llegeixo a favor teu,
escric, també, contra tu.
Els ànims tendres d’ahir
seran, probablement, demà, paraules meves per a ella.
Escric, doncs, i llegeixo, per a mi, contra mi.

14 comentaris:

maria ha dit...

Reflexions literàries.
Però no podem llegir en contra d'algú?

Núria Talavera ha dit...

doncs no hi he pensat, la veritat. Com que volia respondre en Joan i ell ja explica que llegim a favor de...

Mireia ha dit...

Jo diria que hi ha una combinació de passió i rancor en aquestes línies, no?

Núria Talavera ha dit...

Si vols que et sigui sincera, Mireia, era només un exercici de llengua, em va fer gràcia seguir la proposta del Joan (Ucronies). És interessant que hagis vist aquests sentiments, segurament si els has vist és perquè els reflecteix el text :-)

Joan Calsapeu ha dit...

Amigues, deixeu-me que em defensi una mica -però no gaire. A l'apunt "Llegir i escriure" volia reflexionar per escrit sobre la noblesa que hi ha en la lectura i sobre la part de negativitat que -crec que inevitablement- hi ha en l'escriptura. Però em temo que no m'he expressat amb prou claredat -cosa que diu poc a favor de la meva escriptura. Seridor volia apuntar una intuïció que convé afinar més: que l'escriptura també és una manera de barallar-nos amb algú que també escriu. Crec que, en escriure, tenim poc o molt present algú que també escriu, i creiem que no ho fa prou bé, o ho fa massa bé i és això el que ens estimula. Ressentiment? Potser sí. Personalment, confessaré que estic ressentit... amb mi mateix -i suposo que s'acaba notant. Però això ja és tota una altra història.

Núria Talavera ha dit...

caram, hem fet un munt de reflexions sobre el fet d'escriure. Joan, crec que el teu text era molt clar, de veritat. Jo simplement volia fer un joc de llengua amb aquests ¿versos? i sincerament en escriure'ls no hi vaig posar gaire sentiment (no em malinterpreteu), sino més aviat vaig voler triar mots, per dir-ho d'alguna manera. Com diu Nabokov "L’estil i l’estructura són l’essència d’un llibre; les gran idees són idioteses", doncs allà on diu "llibre" podem dir qualsevol text escrit, oi?

Patrícia Montañés ha dit...

Sí, m'he fet un segon bloc, que és com més personal. Així, en comptes d'explicar les històries d'Ella, podré explicar les meves :)
T'hi espero!
http://momentsperfectes.blogspot.com

qui sap si la tendresa ha dit...

Que genial :)

Núria Talavera ha dit...

gràcies maco, m'agrada que t'agradi...

assumpta ha dit...

Abans de llegir el teu, tal com ens has proposat he anat al bloc d'en Joan.
Ara he tornat i puc dir que les teves paraules m'han agradat i força.
Realment aquí si que podem veure clarament la força que arriben a tenir les paraules.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Assumpta, jo també penso que les paraules és el més potent que tenim les persones, el poder de la paraula és màgic :-)

Núria Talavera ha dit...

perdó, "les paraules son el més potent" volia dir...

Jesús M. Tibau ha dit...

escriure és viure i viure, lluitar

Núria Talavera ha dit...

és veritat, Jesus, però quina lluita més feliç