03 de setembre 2009

somnis senzills

Avui t'he somniat.
Ha estat un somni senzill, pla, absolut.
No ens dèiem res, era de nit.
Quan has marxat, m’he quedat sola.
I en la soledat, he pensat en tu.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

Pensar amb algú quan s'està sol, pot ser un dels senyals més ferms d'estima, no?

maria ha dit...

Tan senzills i tan bonics...

Núria Talavera ha dit...

sí, a vegades el més senzill és el que més ens reconforta, maria. Mireia, cada vegada valoro més poder estar sola i poder pensar... en el que sigui!

Gràcies pels comentaris, no em sento gens sola al blog :-)