15 d’octubre 2009

9 poetes insòlits: Leopoldo María Panero

Una de les veus més originals i potser també més marginals de la literatura espanyola, ha passat bona part de la seva vida internat a hospitals psiquiàtrics a causa de l'esquizofrènia que pateix. Pere Gimferrer va dir d'ell que "És l'únic de nosaltres que pot ser un Byron o un Shelley".


Poemas de la locura seguidos del hombre elefante

¡oh! Dáctilo
¡oh! Anapesto ¡oh! Yambo
Breve, larga, larga, larga/larga, larga, larga
Breve, larga
¡oh! Métrica latina, métrica de cantidad, azul de la sílaba
[mejor que Cabral,
¡oh! Ritmo del silencio y flor de Catulo
-Ameana puella defututa-
Estoy cansado de la vida y de la de aquellos que vendrán
[después de mí

Como Eliot dijo:
Y la vida se pudre en mis pies
Y acaricio la rosa de la Virgen

Como rosa del silencio y de la nada
Loza herida en el suelo para ilustrar la tumba

(20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2004)

3 comentaris:

Mireia ha dit...

pRECISAMENT L'ALTRE DIA AL saber y ganar VAN PARTLAR DEL pANERO. hE DE DIR QUE JO NO EL CONEIXIA

maria ha dit...

Ostres jo tampoc no el conec...però bé,me l'apunto a la llibreta.

Núria Talavera ha dit...

Com tot els altres, la lectura de Panero val moltíssim la pena, altament recomanat :-). Bona nit, maques