18 d’octubre 2009

Molt bé, mama!

Com passa algunes nits, la meva filla ve a dormir amb nosaltres. Prop de les tres de la matinada em llevo per anar al lavabo i de sobte ella també apareix allà, palplantada al marc de la porta, amb la pipa en una mà i el conillet amb el que dorm a l’altra. “Què fas, mama?”, “un pipi”, li responc mig adormida. “A veure”, em diu tota decidida. S’acosta i observa amb els ulls ben oberts, “molt bé, mama!”, em felicita tot picant de mans i somrient de satisfacció. “Anem a dormir?”, li dic. “No”, em contesta, “ara vull bibi”. Fem cap a la cuina i li preparo un biberó de llet amb cereals, mentre ella hi passeja el conillet i li va ensenyant tot el que hi ha. Tornem al llit, ben decidides a dormir –o com a mínim això em penso. “Ara tinc pipi, mama”, em diu al cap d’uns moments d’haver tancat el llum. Ens llevem i tornem al lavabo, aquest cop sóc jo que li dic tota contenta “molt bé, cuca! Ara sí que tornem al llit, oi?”. Però no pot dormir, estossega i es remou entre els llençols una bona estona fins que li proposo que prengui un xarop per a la tos. “Sí, mama. És dolent?” em pregunta. És dolentíssim, però jo li contesto que no, que és ben bo. Se’l pren tota decidida i fa “mm, sí és bo, sí”... tot és qüestió de suggestió... Quart intent, aquesta vegada té picors a les cames. Torno a obrir el llum i és cert, estan plenes dels granets típics de la pell atòpica. M’aixeco per anar a buscar una crema que la calmi una miqueta. Mentre li poso, abraça el conillet i comença a tancar els ulls, en pocs moments es queda dormida. I ara que ja no té gana, ni pipi, ni tos, ni picors i que respira com un àngel, s’estira i ocupa mig llit i tot el meu coixí. Però no passa res, com que estic ben desvetllada, m’aixeco –entre una cosa i l’altra són més de dos quarts de cinc- i em prenc el primer cafè del dia –o de la nit?.

5 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

A quarts de cinc el primer cafè? Això no pot ser bo...;-)

Núria Talavera ha dit...

jajaja, potser no, però és el meu únic vici públic; puc arribar-ne a fer quatre o cinc al dia, o sigui que he de començar ben d'hora, si no, se m'acumula la feina cafetil!

maria ha dit...

Quanta tendresa...^-^!

Joan Calsapeu ha dit...

D'això se'n diu fer matinades... per partida doble!

Núria Talavera ha dit...

Maria, és veritat, per tot això val la pena no dormir gaire.

Joan, tu, amb dues criatures, en deus ser un expert, ja, en matinades!