26 de novembre 2009

Ha tornat a passar

Estem d’avaluacions, molta feina a l’institut. Tothom va atrafegat i enfeinat –fins i tot l’alumnat! Així i tot, tinc un moment per escriure al blog, perquè m’ha tornat a passar i no podia deixar d’explicar-ho.

Fem l’última classe del trimestre i, com acostumo a fer, demano que escriguin una autoavaluació de la seva feina i que valorin la meva com a professora i les meves classes. A primer d’ESO els alumnes i les alumnes obren uns ulls com a taronges. “T’hem d’avaluar a tu? Sí, la meva feina, per això, no pas la meva persona”. Amb paciència –els costa entendre el com i el per què- els ho explico i finalment se’n fan al càrrec i es posen a escriure.

I torna a passar: l’alumnat respon d’una manera admirable, cares d’interès quan intento fer-los entendre per què hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i de què serveix ser-ho, també, amb la feina dels altres. Escriuen, em comenten el que més els agrada de les classes, el que podem millorar –ells i jo-, com veuen la feina que han fet ells mateixos, quina nota creuen que tindran... tot això en un ambient relaxat, de força silenci i tranquil•litat. Els veig concentrats, alguns fins i tot pensatius.

L’expressió d’interès dels seus rostres i la seva resposta a aquesta proposta meva és un dels motius per continuar endavant amb la meva feina d’educadora. N’hi ha més, és clar, però sens dubte aquest n’és un de molt important.

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que maco! A mi també m'avalueu en els meus blocs, i em fa molta il·lusió.

kika ha dit...

molt bona idea... això si que és ensenyar! :-)

maria ha dit...

Una bona proposta...així any rera any deus poder millorar amb les teves tàctiques d'ensenyar.

assumpta ha dit...

Saber avaluar, saber ser participatiu, saber ser crític amb el altres i amb un mateix, tenir empatia...

Un aprenentatge força enriquidor tant per a ells, com per a tu. Una idea magnífica.

Bon cap de setmana, Núria!

Núria Talavera ha dit...

gràcies, m'agrada molt la meva feina :) tinc sort...