19 de gener 2010

cap a la nebulosa

Somnies cada nit un conte diferent
i vius, cada dia, amb el somni nocturn.
El relat ja és molts milions de vegades
més gran que tu.
Ets allà, on neixen els estels,
on la teva bogeria t’ha portat,
a la nebulosa.

No intentis desfer el planeta,
no busquis cap medalla de foc ni d’aigua,
no visquis altres vides
que no siguin la teva.
Sigues només pols,
o no ho siguis. Sigues el no res,
però torna,
o no hi tornis. Torna enlloc.
Mai més.
No et vull veure mai més.

4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

La veritat és que el somni ens segueix bona part del dia. Hi ha dies que sí i altres que no tant. Els somnis són la nostra doble vida, però no es deixen capturar.
Bella la teva percepció.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Olga, coincideixo amb tu que els somnis són una altra vida que podem viure, i els malsons també.

Jesús M. Tibau ha dit...

l'autèntic somni és viure amb intensitat de dia

Núria Talavera ha dit...

sí, tot i que aquesta intensitat necessita estones de repòs, i aquí és quan els somnis es tornen plaents :)