A la meva edat, i encara havia de descobrir aquest poeta... mai no viurem prou per a la poesia...
Ha venido tu lengua; está en mi boca
como una fruta en la melancolía.
Ten piedad en mi boca: liba, lame,
amor mío, la sombra.
Antonio Gamoneda, Libro del frío, 1992
4 comentaris:
No hi ha edat per fer bones descobertes.
tenim tant per descobrir encara! Fins i tot de nosaltres mateixos.
Aquests descobriments sempre acaben essent els més valuosos.
sí, és cert, "nunca es tarde si la dicha es buena" ;) no sé com seria en català...
abraçada i gràcies pels comentaris
Publica un comentari a l'entrada