La tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.
Miquel Martí i Pol
2 comentaris:
Què bonic!
Jo també adore el silenci...
Jo també estimo el silenci, perquè et pernet fer volar la imaginació sense interferències, et relaxa...Però de vegades el silenci pot ser interior. Hi ha una frase que diu: "el silenci no és sempre la manca de sorolls".
Per cert jo vaig conèixer personalment a Miquel Martí i Pol. T'encomanava una gran calma interior.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada