Gràcies per seguir el meu blog. Supòs que l'adjectiu deu voler significar una sinestèsia. Reflecteix una imatge bastant sensual. Olorar el pit d'una dona... I si és de la dona de la qual un està enamorat...
Avui, ell és un poema sense mots fet de brisa d'escuma. Avui, tu hi vius en aquest vers amb mel i flors. Avui, voldries estar al lloc de les mimoses grogues... Un a braçada M. Roser
Em sembla que he provocat un petit conflicte de comprensió...Potser no seria mala idea Rafael, és bonic el que dius. Miquel, ai els malsons!!! Petons a tothom, M. Roser
18 comentaris:
Gràcies per seguir el meu blog. Supòs que l'adjectiu deu voler significar una sinestèsia. Reflecteix una imatge bastant sensual. Olorar el pit d'una dona... I si és de la dona de la qual un està enamorat...
Viure dins un vers ha de ser una gran experiència. Comparable a la de viure en un conte...
Avui,
ell és un poema sense mots
fet de brisa d'escuma.
Avui,
tu hi vius en aquest vers
amb mel i flors.
Avui,
voldries estar al lloc
de les mimoses grogues...
Un a braçada
M. Roser
No entenc el canvi... A què es deu, si ho puc demanar?
quin canvi?
Noies...entre les dues podeu fer grans coses...no heu pensat en un poema a 4 mans i dos cors?
Ui, perdona. Pensava que era una correcció, no una continuació... (si és això...) Rafael, noies? Som jo que no ho entenc o m'he perdut res?
Ufff, avui estic molt malament... No m'havia fixat amb què éreu dues persones distintes. No sé què m'està passant... Oblida-ho.
JJJJ, ja veig que no has dormit :)...aquest jovent ;)
jjjj, ostres Miquel, hi ha dies de tot oi?
bé, gràcies pels comentaris, Rafa, un poema a 4 mans sempre és una bona opció ;)
Roser, preciós comentari, un poema ell mateix
Miquel, sí, viure dins el vers és meravellós... com en els contes
abraçades!
Avui es el que podem viure.
Potser demà! :)
Jo voldria ser poema... i ser capaç de viure dins el meu propi vers.
Una forta abraçada!
Que cada dia tinguis l'AVUI...
Des del far bona nit.
onatge
El demà sempre serà una incògnita. És la gràcia de viure el present...
Bona nit a tots.
Però també és veritat que la manera de viure el present condiciona el demà...visquem el vers doncs. :)
Idò, que visqui el vers i que visquem nosaltres en ell i amb ell.
Em sembla que he provocat un petit conflicte de comprensió...Potser no seria mala idea Rafael, és bonic el que dius. Miquel, ai els malsons!!!
Petons a tothom,
M. Roser
quins comentaris més bonics! formen part del poema, gràcies a tothom
Publica un comentari a l'entrada