28 de maig 2011

jo també estic indignada

conclusions de la xerrada mantinguda ahir amb la meva amiga caixera del supermercat

Els bons pares (homes) responsables i madurs respecten les mares dels seus fills, no les insulten ni escampen rumors falsos sobre elles, accepten el moment evolutiu de les criatures i la intensitat de la relació materno-filial, no ningunegen les mares davant els fills, no les expolien econòmicament i es mostren disposats a dialogar per arribar a acords favorables als fills i al seu benestar emocional.

Dones! tingueu tot això en compte a l’hora de triar un company que hagi de fer de pare, que això és per sempre...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

A part de mi, no en conec a cap més que encaixi amb aquesta descripció. Em fa l'efecte que trigaran a trobar-ne un d'aquesta mena

M. Roser ha dit...

Això és el que haurien de fer els pares (i les mare també) per desgràcia no sempre és així. Gregori, no tens "abuela" eh?
Bon diumenge

Núria Talavera ha dit...

Samsa, n'hi ha algun més, t'ho asseguro, però desafortunadament no és la tònica general...

M. Roser, te'n faries creus de les realitats que corren pel món...

Que passeu un bon final de cap de setmana

magazine.cat ha dit...

El més fotut de tot això és que ho paguen els fills, que no tenen culpa.

Salutacions des de Lleida.

Núria Talavera ha dit...

sí magazine, això passa quan els adults no són prou responsables per deixar les criatures al marge dels seus problemes i concentrar-se en el benestar dels menors i no pas en els seus "drets" d'adults... llàstima...

Patrícia Montañés ha dit...

Els nens no haurien de perdre ni un pare ni una mare pel fet de que aquests deixin d'estimar-se. Ells sempre són els que en surten perdent, malauradament. Ja que no poden tenir una família "normal" almenys que puguin viure el més semblant a una família normal, no és així?

Bé, tant sols és la meva humil opinió, és el que m'agradaria que em passés a mi si els meus pares mai arribessin a separar-se i jo fós més petita.

Petons!

Núria Talavera ha dit...

doncs sí, Patri, i encara que sembli difícil es pot estar divorciat i ser una família com una altra, dinar junts amb els fills o celebrar els aniversaris... si ets prou adult per anteposar els interessos dels fills als teus propis :)

petons x tu també