No us perdeu la vida d’un nen de deu anys, orfe en l’Amèrica dels anys 20, que queda sota la custòdia de la seva tieta, un personatge fascinant que us atraparà en la seva teranyina de seducció, una dona tendra, intel·ligent i sense prejudicis que no dubta a l’hora d’encarregar-se de l’educació d’un preadolescent que entra a la seva vida de manera sobtada.
Ara que està tan de moda parlar de l’educació, les custòdies i altres temes tan entretinguts, llegiu-lo, no us decebrà:
“Amb aquella covardia que fan servir tots els homes quan volen desempallegar-se d’una dona, per treure’m la Bubbles del damunt abans del ball de la universitat vaig intentar tots els estratagemes, llevat de dir-li directament que no. Vaig assajar el tractament silenciós i no vaig acostar-me pel bar de Newark durant dies. Va semblar que a ella no li feia ni fred ni calor (...) Després vaig intentar barallar-m’hi. Feia morros i estava de mala jeia, poc comunicatiu i esquerp, però la Bubbles, que tenia una llegendària disposició a canviar de temperament, es va mantenir serena com la Mona Lisa (...) Em feia venir calfreds. No sabia com resoldre-ho, però hi havia una cosa que tenia clara: la Bubbles no aniria al ball amb mi”.
2 comentaris:
Núria gràcies per la recomanació, el guardaré per quan tingui la vista ben graduada. La pila cada vegada és més alta...
M. Roser
ben fet Roser, estic segura que t'agradarà. A mi també em passa que m'he de fer unes ulleres per llegir, en el meu cas és per l'edat, es veu que a partir dels 40 és habitual.
Per cert, felicitats per l'havanera, quina cosa més original de fer! :)
una abraçada
Núria
Publica un comentari a l'entrada