dir

M’hi agafo fort per no caure,
és el vertigen de la por.

Si vols recuperar les hores perdudes,
les sabates sense rumb,
abraçades càlides d’agost...
l’has de venir a buscar.
Potser naufragarem en un mar de felicitat
-de nou.

Cavalco descontrolada,
és el vertigen de la por.

Fes servir tot el que abans va ser teu,
però no em parlis de propietats:
jo sóc l’única que no té res.

Entrar i sortir per la mateixa porta,
trucar-te sempre que et trobi a faltar,
estimar-te sense que faci mal,
seure a la platja mentre m’acaricies les cames
perquè no tingui fred:
no necessito res, no demano res més.

Mossego la vida amb neguit,
és el vertigen de la por.

Ja ho he dit.