31 d’octubre 2011

enyoro els meus morts

la meva àvia S. –bona bàsicament, carinyosa, valenta, tendra, patidora, lluitadora-, el meu avi J. –divertit, innocent, treballador i bàsicament bo també-, el meu veí Òscar –petit, molt petit, bonic, amic meu, Òscar-, la meva àvia M., els meus tres fills –diminutes estrelles que viuen a la meva nebulosa-... familiars, amics, coneguts, desconeguts...els que ja no hi són, els que ens fa por que no hi siguin... enyorem els nostres morts. I cadascú, els seus.

4 comentaris:

maria ha dit...

Quin post més maco,Núria i quanta raó que tens.

Jordi Dorca ha dit...

També enyorats, t'hi poso els meus estels. De costat.

Núria Talavera ha dit...

gràcies Maria, maca.

Jordi, hi ha lloc per a tots, benvinguts a la meva nebulosa.

abraçada

M. Roser ha dit...

Núria, està bé enyorar els nostres morts, així sembla que els tenim al costat i de vegades el seu record ens fa companyia...Si no t'importa compartir nebulosa...
Una abraçada,
M. Roser