cosmogonia

 

Un home alt i prim, esfilagarsat pel temps,

camina pels carrers amb passes desaforades;

s'hi creua una dona dolça, grassa,

manyaga, castigada per les onades i la sal coent,

i voreja la noia suau, verge encara,

lliure de qualsevol pecat,

però temptació que viu a prop.

Aquest és el seu microcosmos particular;

aquest i quatre rampoines més

acumulades a la botiga del carrer Major.

Gira la cantonada i el vers es torna home,

entra en un portal, les cames tremolen

-impaciència feta carn.

L'habitació és a les fosques,

res no fa preveure el que ha de passar.

I s'esdevé:

fúria impetuosa que travessa pantalons,

i túnels inèdits,

i decreptituds joves,

i desitjos coneguts

-però no per això realitzats.

Forats pecaminosos

omplen la vida interior.

Sortir al carrer proporciona la mesura de tot,

tornar a la llum amb els membres relaxats,

i la cintura satisfeta.

S'hi seu, badalla. Tremola. s'aixuga les mans.

Ella entra. Saluda. Comenta el temps.

S'imagina el seu ventre, conmogut per les onades

i la sal coent -també.

Vides solitàries, creuades, amoroses.

Observeu el cosmos, un cop ordenat.