| Aquest vers és el present. El vers que heu llegit ja és el passat -ja ha quedat enrera després de la lectura. La resta del poema és el futur, que existeix fora de la vostra percepció. Els mots són aquí, tant si els llegiu com no. I cap poder terrestre no ho pot modificar. | ||
 Joan Brossa | ||
9 comentaris:
Penso que el que diu aquest poema, és d'allò més evident... i trobo a faltar alguna metàfora de les que et fan pensar, per descobrir-ne el missatge...i és que en Brossa no és pas un poeta que a mi m'emocioni especialment...
Bon any Núria,
M. Roser
Doncs a mi m'agrada molt. Il·lustrar el que és obvi ho sol fer la poesia. Em fa pensar. La forma i el contingut es mostren alhora, una cosa ben difícil.
No coneixia aquest poeta (passejant pels blogs descobreixes tantes coses!!!) però el que diu és ben cert, i ho fa d'una manera genial. M'ha agradat! Gràcies per presentar-me'l! ;)
Els mots són aqui, sí, però sempre es poden modificar com la vida i en cas de fer-ho hem d'acceptar las conseqüències o fer un tomb i un altre més fins a trobar el mot adecuar...existeix?... mots, vida, vida i mots o els mots en que una vida es pot resumir.
Bon any Núria, que mai et faltin mots.
jo també penso que Brossa és un poeta genial :) els mots... s'acaben, com la vida mateixa... fins i tot a mi se m'acaben... sembla impossible oi? :) tan xerrameca com sóc
Bé, jo no dic que sigui genial o no,
pobre de mi no tinc pas els coneixements suficients per fer-ne una crítica...només he dit que a mi no m'emociona especialment i crec que cadascú connecta amb un poeta depenent de la seva sensibil·litat, del seu punt de vista...com diuen els nostres veïns "para gustos colores"...
M. Roser
Veig que t'ha agafat fort amb la poesia. Salutacions des del present, el passat i el futur (espero). M'ha agradat nolt aquest Brossa!
Volia dir molt, eh?
Publica un comentari a l'entrada