Una dona sola, que camina,
examina els aparadors de nadal
mentre agafa la bossa negra
amb la mà dreta;
amb l'esquerra, oculta, esgarrapa
els plecs de la butxaca de l'abric.
Només Persèfone sap
quina és la data exacta de l'arribada,
i tothom coneix, tanmateix,
la dona sola que camina.
4 comentaris:
Esgarrapar la butxaca amb la dalla, quina imatge més plàstica.
Ep!...caram Núria aquesta dona em fa entre llàstima i por, m'inquieta saber que si la veig al carrer la reconeixeré, de fet que sabem el que pasa per el cap de la gent mentre mira els aparadors de nadal...cada vida un món...escolta aquest poema i l'anterior m'agraden molt...són com un llibre de fotos que tinc del poble que es diu " gent d'aqui".
un petó.
M´ha agradat molt la imatge!
"Una dona sola que camina i mira els aparadors de Nadal"... pot ser que la facin sentir encara més sola, o que li portin records superadors de solituds...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada