21 d’octubre 2012
captiveri
Un pit-roig equivocat vola
dins l'onada del vespre.
Les aigües, enfurismades,
el gronxen amb la lluna.
Un pit-roig alat equivoca
les seves passes.
Els vents, esmicolats,
bressolen el petit.
Un pit-roig de foc,
envoltat per parets de gel,
busca la sortida,
dins l'onada,
dins les aigües,
dins el gel,
dins la lluna.
Cops de sort,
de mà o d'encerts,
mans de flors...
les coses no són fàcils per a ningú.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
En aquests moments són molts els pit-roigs que volen per aquestes contrades...
M'agrada trobar l'enllaç al facebook!
Bona setmana. Petonets.
Espero que se'n surti aquest petit pit-roig...Entre el foc i el gel...
Potser la lluna l'ajudarà a sortir del mal pas...
Contenta de tornar-te a llegir.
Petonets.
M'agrada...
gràcies!
sí... a vegades és difícil trobar una sortida...
gràcies Roser, una abraçada
;-)
Nena! has tornat :) així m'agrada...va que més tens amagat ?
ho he de buscar als calaixos... però ara no puc ni llegir ni escriure gaire... aniré fent amb calma :-)
feia temps q no publicaves però ja has tornat, i de quina manera. M'encanta el poema! i sí, les coses no són fàcils per ningú, però potser som nosaltres que tendim a complicar-les...
Potser el petit pit-roig hauria de deixar-se endur, ara foc, ara gel, ara la lluna, ara el sol...
gràcies Rachel! tinc una mica d problema amb internet per això passa tant d temps :-)
És veritat, el pit-roig està desconcertat jjjjj a veure com surt de l'embolic!!
Publica un comentari a l'entrada