en territori hostil

 

Mantens el meu record

en territori hostil:

aquests són els meus límits,

aquells, els vostres.

Un gos petit udola,

i tu, dins el camió

-guarnit de molt recel-,

jugues a amagar-te

i a omplir-te els pensaments

amb tendresa acumulada

durant les hores de bressol.

Ells dibuixen una fina línia equidistant

que va des del teu cor al seu,

i de la calidesa dels braços amatents

a la fredor absoluta de la venjança dolça.

I finalment ets tu -sí, tu-,

qui, entre dues aigües,

neda, desconsolada,

i intentes sobreviure en terra de ningú,

allà, a la frontera,

on abans vivia el nostre amor.

TROBADA D’AUTORS AL MATARRANYA: 7 d'agost de 2011

Llibreria Serret i March Editor més la suma de tots vosaltres fem possible any rere any la possibilitat de publicar els diferents llibres que fins ara hem editat dins de la col·lecció paraula ebrenca, per tant us convoquem pel dia 7 d’agost a la trobada del 2011.

Estem confeccionant un programa d’activitats que el eix central serà dins d’un dinar, la presentació del llibre: poesia en la frontera.

Tot i que és agosarat voldríem comptar amb autors/es de Catalunya, de ses Illes, de València, d’Aragó, d’arreu, de parla castellana o catalana i que aquesta suma englobi la frontera, fronteres que realment no existeixen, simplement en la burocràcia.

Per tant nosaltres Serret i March i amb la coordinació de Santi Borrell, escriptor penedesenc, tenim el interès i posarem tot el que faci falta perquè el llibre sigui un èxit.

 

Llibreria Serret  / March Editor

diumenge

Potser la llibertat era això,

preparar-se per a la solitud,

sentir el pes, contingut, de la nostàlgia,

dibuixar el moment...

Qui sap si així tornaràs.

Jo et regalo el que era teu...

I amb això...

la llibertat.

Camí de sirga

ensulsiada, mortoïns, bromalles, garbinada, vigoria, esllissar-se, abornades, ranera, sonsònia, quera, brama, dallar, cerç, rufagada, regolfar, corpenta, estrop, ensibornar, inèpcia, llangorosos, panolla, espellotar, estamordit, codissos, plastró, cabotades, batall, forrolla, espingardes, gumies, osques, enllaminits, fintes, cabilenc, avarament,  semellar, estrop, tabola, escornava, helicó, bombardí, desalenava, gernació, enflitja,ensobinà, sellons, argoletes, saguer...

batec

Fa estona que has marxat

i encara tens les mans sobre la meva pell.

Enyorat, recorres, poc a poc,

cuixes i braços, natges i esquena,

i recolzes el teu desig altiu

sobre el meu pit,

amb l’instint primigeni

de tot el que ha d’esclatar.

auntie Mame

Acabo de llegir aquest llibre del Patrick Dennis, La tieta Mame, publicat l'any 1955 i traduït al català pel Francesc Parcerisas tot just fa un any a Quaderns Crema, i m’ha semblat tan divertit, ben escrit, fresc i original que no puc deixar de recomanar-lo com a lectura d’estiu.

No us perdeu la vida d’un nen de deu anys, orfe en l’Amèrica dels anys 20, que queda sota la custòdia de la seva tieta, un personatge fascinant que us atraparà en la seva teranyina de seducció, una dona tendra, intel·ligent i sense prejudicis que no dubta a l’hora d’encarregar-se de l’educació d’un preadolescent que entra a la seva vida de manera sobtada.

Ara que està tan de moda parlar de l’educació, les custòdies i altres temes tan entretinguts, llegiu-lo, no us decebrà:

“Amb aquella covardia que fan servir tots els homes quan volen desempallegar-se d’una dona, per treure’m la Bubbles del damunt abans del ball de la universitat vaig intentar tots els estratagemes, llevat de dir-li directament que no. Vaig assajar el tractament silenciós i no vaig acostar-me pel bar de Newark durant dies. Va semblar que a ella no li feia ni fred ni calor (...) Després vaig intentar barallar-m’hi. Feia morros i estava de mala jeia, poc comunicatiu i esquerp, però la Bubbles, que tenia una llegendària disposició a canviar de temperament, es va mantenir serena com la Mona Lisa (...) Em feia venir calfreds. No sabia com resoldre-ho, però hi havia una cosa que tenia clara: la Bubbles no aniria al ball amb mi”.

no sé pas qui sóc

"(...) segons els dies em quedo com de vacances de mi mateix: com si congelés la voluntat, el sentiment i totes les manifestacions físiques que els acompanyen (paraules, posats...). Són moments que em duren dies durant els quals sóc incapaç de sentir res, bo o dolent. Com si dormís, despert. Mantinc una vida vegetativa que no m'impedeix de fer res del que s'espera de mi. Fins i tot sóc capaç de ser el legionari més fill de puta de la història de la Legió. De vegades, no sé pas qui sóc. "

Per un sac d'ossos, Lluís-Anton Baulenas

una vida després de la mort

ha plegat la roba després de planxar-la,

cada peça al seu lloc,

armaris plens de desig.

Una calaixera somriu descaradament,

i una butaca envellutada

recorda, enyorada, el passat llunyà.


Si la foto d'un senyor amb bigoti

baixés del seu altar, per un moment,

i ell obrís els ulls davant la lluita inesperada,

cauria fulminat davant del més profund dels misteris:

ella encara s'obre de cames

pensant en el més enllà.