9 poetes insòlits: Carlos Oroza

Carlos Oroza (Lugo 1933), metafísic i alquimista, la seva predisposició a publicar és escassa perquè creu especialment en l’oralitat… i qui no?


Malú

Parece como si yo y yo fuésemos dos personas que se persiguen
Mutuamente
Es en la evasión donde está el sentido de mi propia seguridad.

Oh eva
Évame malú
Évame malú.

Hoy en ferragosto o julio trise prohibido e inasequible solo.

Oh eva
Évame eva
Évame si me transito

Era de noche por tus ojos de fiebre. Ómnima por tus manos
Que me acarician
Era extraño como subsistía por la noche
Cada noche deviniendo por mis pasos
Para encontrar dormido el cuerpo enfermo en la otra casa.

Mi cuerpo contra mí. Tu boca caliente y sofocada
Conflúyete
Abrázate

No rompas el silencio
No toques la pared

Me conforto en tu aliento
Miro por tus ojos
Empujo por tus ojos y me encuentro con las últimas cenizas.

(20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2004)

la vida que vols

Obriu les finestres,
les abraçades,
les places.

Que corri l’aire,
la tendresa
i les fonts.

Que passegin els vells,
els joves,
les criatures.

Que no s’aturi el mot,
l’amor,
la llum.

Crideu ben fort
a través de portes infranquejables,
reixes demolidores,
murs insostenibles,
perquè res no ens pot aturar
ni ara ni aquí ni mai.

metamorfosi

Des de la trucada d’ahir
et sents petita, ínfima,
i et vols tornar aire càlid,
per quedar-te allà, arrupideta,
en un racó del pis,
esperant temps millors.
I de fet t’hi tornes, una sola cèl•lula potser,
gairebé invisible,
sense necessitat de menjar ni de beure,
passes amb oxigen i prou.
I al final ets pols, voladora, etèria,
interestel•lar, còsmica,
d’aquí cap a allà.
I te n’alegres, perquè ja ha començat
la metamorfosi,
i tant fa llorer o desmai,
si el que busques és llibertat.

Déjà-Vu

A vegades a les biblioteques es descobreixen coses insospitades... Els Amics de les Arts: originals, divertits, creatius, per anar acabant bé la setmana...

cap a la nebulosa

Somnies cada nit un conte diferent
i vius, cada dia, amb el somni nocturn.
El relat ja és molts milions de vegades
més gran que tu.
Ets allà, on neixen els estels,
on la teva bogeria t’ha portat,
a la nebulosa.

No intentis desfer el planeta,
no busquis cap medalla de foc ni d’aigua,
no visquis altres vides
que no siguin la teva.
Sigues només pols,
o no ho siguis. Sigues el no res,
però torna,
o no hi tornis. Torna enlloc.
Mai més.
No et vull veure mai més.

i per acabar...

...jo diria que després d'aquest intens cap de setmana, em mereixo descansar i escoltar bona música. Demà, un dilluns diferent, bona nit...

La mauvaise reputation

Gràcies a Georges Brassens i a Paco Ibáñez, encara em puc riure de mi mateixa...quina vida...