30 de maig 2010

pels moments que arriben...

... val més estar preparada ;) bona setmana!

26 de maig 2010

responsabilitat

Encara que ens baixin el sou o que ens retallin dies de vacances, hi ha mestres que treballarem igual de bé, amb responsabilitat, com fins ara, i és que comença la recta final i anem molt i molt atrafegats… tancar un curs i programar el següent...

Sigui com sigui i passi el que passi, per sort em continua agradant molt la meva feina.

24 de maig 2010

tendresa

Si et puc imaginar,
tot recupera el sentit,
la forma del teu rostre,
el color dels teus ulls,
el tacte del teu silenci…
En tu, tot el que és dispar és lluny,
i el que és absolut
roman amb mi.

18 de maig 2010

teranyina

Et fas el ferm propòsit
de contenir el moment
i arribar a la nit verge,
intacta, innegociable.

Però és el moment
el que et captiva a tu,
teranyina dolça
de pensaments liquats,
brillants,
profunds,
saborosos.

I caus, finalment,
al pou discret
de la nocturnitat,
amb plaer senzill, absolut;
llavors, ho vius tot.

17 de maig 2010

descobrint poetes

A la meva edat, i encara havia de descobrir aquest poeta... mai no viurem prou per a la poesia...



Ha venido tu lengua; está en mi boca

como una fruta en la melancolía.

Ten piedad en mi boca: liba, lame,

amor mío, la sombra.

Antonio Gamoneda, Libro del frío, 1992

15 de maig 2010

un home dolç

Homes dolços regalimen tendres paraules,
dones brutes despullen cossos decrèpits,
infants eterns busquen inacabables pits.

A la vida que vols, a la nebulosa,
tot és tendre, decrèpit, inacabable i absurd.

11 de maig 2010

una música constant

En aquesta novel·la, Vikram Seth relata la història de Michael Home, un violinista amb molt de talent que ha acabat tocant com a segon violí en el Cuarteto Maggiore, on no té gaires expectatives professionals però on semblen trobar-se còmodes tant ell com el seu Tononi, un violí que li deixa tocar la seva amiga i mentora Mrs Formby, la qual el va iniciar de petit en el plaer de la música i la poesia.

La vida plàcida i sense ensurts de Home es veu sotragada per la visió, una tarda en mig de la ciutat de Londres, de la seva estimada Julia, una pianista a qui va estimar profundament i a la qual va abandonar enmig d’un mar de dubtes i incerteses. Michael fa l’impossible per trobar-la, i aquest camí el portarà a un retrobament ple de desconcert i sorpreses cruels.

La música, l’amor, la passió i la poesia com a motor d’una vida, la de Michael. Es tracta d’una història escrita amb un estil evocador i poètic, i un tempo lento que en alguns moments es torna tranquillo i en d’altres allegretto. Seth utilitza una primera persona i un present que no deixa al lector ni allunyar-se de la història ni restar-ne indiferent.

Crec, en definitiva, que és una novel•la extraordinària, i sort, doncs, que me la va recomanar un amic!