Llegeixo a favor teu, escric, també, contra tu. Els ànims tendres d’ahir seran, probablement, demà, paraules meves per a ella. Escric, doncs, i llegeixo, per a mi, contra mi.
Si vols que et sigui sincera, Mireia, era només un exercici de llengua, em va fer gràcia seguir la proposta del Joan (Ucronies). És interessant que hagis vist aquests sentiments, segurament si els has vist és perquè els reflecteix el text :-)
Amigues, deixeu-me que em defensi una mica -però no gaire. A l'apunt "Llegir i escriure" volia reflexionar per escrit sobre la noblesa que hi ha en la lectura i sobre la part de negativitat que -crec que inevitablement- hi ha en l'escriptura. Però em temo que no m'he expressat amb prou claredat -cosa que diu poc a favor de la meva escriptura. Seridor volia apuntar una intuïció que convé afinar més: que l'escriptura també és una manera de barallar-nos amb algú que també escriu. Crec que, en escriure, tenim poc o molt present algú que també escriu, i creiem que no ho fa prou bé, o ho fa massa bé i és això el que ens estimula. Ressentiment? Potser sí. Personalment, confessaré que estic ressentit... amb mi mateix -i suposo que s'acaba notant. Però això ja és tota una altra història.
caram, hem fet un munt de reflexions sobre el fet d'escriure. Joan, crec que el teu text era molt clar, de veritat. Jo simplement volia fer un joc de llengua amb aquests ¿versos? i sincerament en escriure'ls no hi vaig posar gaire sentiment (no em malinterpreteu), sino més aviat vaig voler triar mots, per dir-ho d'alguna manera. Com diu Nabokov "L’estil i l’estructura són l’essència d’un llibre; les gran idees són idioteses", doncs allà on diu "llibre" podem dir qualsevol text escrit, oi?
Sí, m'he fet un segon bloc, que és com més personal. Així, en comptes d'explicar les històries d'Ella, podré explicar les meves :) T'hi espero! http://momentsperfectes.blogspot.com
Abans de llegir el teu, tal com ens has proposat he anat al bloc d'en Joan. Ara he tornat i puc dir que les teves paraules m'han agradat i força. Realment aquí si que podem veure clarament la força que arriben a tenir les paraules.
14 comentaris:
Reflexions literàries.
Però no podem llegir en contra d'algú?
doncs no hi he pensat, la veritat. Com que volia respondre en Joan i ell ja explica que llegim a favor de...
Jo diria que hi ha una combinació de passió i rancor en aquestes línies, no?
Si vols que et sigui sincera, Mireia, era només un exercici de llengua, em va fer gràcia seguir la proposta del Joan (Ucronies). És interessant que hagis vist aquests sentiments, segurament si els has vist és perquè els reflecteix el text :-)
Amigues, deixeu-me que em defensi una mica -però no gaire. A l'apunt "Llegir i escriure" volia reflexionar per escrit sobre la noblesa que hi ha en la lectura i sobre la part de negativitat que -crec que inevitablement- hi ha en l'escriptura. Però em temo que no m'he expressat amb prou claredat -cosa que diu poc a favor de la meva escriptura. Seridor volia apuntar una intuïció que convé afinar més: que l'escriptura també és una manera de barallar-nos amb algú que també escriu. Crec que, en escriure, tenim poc o molt present algú que també escriu, i creiem que no ho fa prou bé, o ho fa massa bé i és això el que ens estimula. Ressentiment? Potser sí. Personalment, confessaré que estic ressentit... amb mi mateix -i suposo que s'acaba notant. Però això ja és tota una altra història.
caram, hem fet un munt de reflexions sobre el fet d'escriure. Joan, crec que el teu text era molt clar, de veritat. Jo simplement volia fer un joc de llengua amb aquests ¿versos? i sincerament en escriure'ls no hi vaig posar gaire sentiment (no em malinterpreteu), sino més aviat vaig voler triar mots, per dir-ho d'alguna manera. Com diu Nabokov "L’estil i l’estructura són l’essència d’un llibre; les gran idees són idioteses", doncs allà on diu "llibre" podem dir qualsevol text escrit, oi?
Sí, m'he fet un segon bloc, que és com més personal. Així, en comptes d'explicar les històries d'Ella, podré explicar les meves :)
T'hi espero!
http://momentsperfectes.blogspot.com
Que genial :)
gràcies maco, m'agrada que t'agradi...
Abans de llegir el teu, tal com ens has proposat he anat al bloc d'en Joan.
Ara he tornat i puc dir que les teves paraules m'han agradat i força.
Realment aquí si que podem veure clarament la força que arriben a tenir les paraules.
Gràcies Assumpta, jo també penso que les paraules és el més potent que tenim les persones, el poder de la paraula és màgic :-)
perdó, "les paraules son el més potent" volia dir...
escriure és viure i viure, lluitar
és veritat, Jesus, però quina lluita més feliç
Publica un comentari a l'entrada