sí, tot i que encara em pregunto en què consisteix la llibertat, ¿és allò que ens fa feliços, o bé allò que fa feliços els que ens envolten? ser lliure equival a ser feliç?
Jo penso que llibertat i felicitat són coses diferents, tot i que la primera és condició indispensable per la segona. Pots sentir-te una persona lliure, però infeliç; però molt difícil seràs una persona feliç mancada de llibertat.
Les persones humanes, per naturalesa, naixem lliures. Però la nostra llibertat queda sempre condicionada pel nostre entorn, societat, etc... Ara bè, hi ha una part teva de llibertat que ningú et podrà treure. I aquesta està en el teu interior: sentiments, pensaments, emocions...
I per mi la felicitat, al contrari del que deien alguns filòsofs, no és un fi per si mateixa. Per mi és un mitjà, una eïna per viure: aprofitar cada instant com si fos l'últim, viure sempre amb un somriure malgrat els mals moments i cercar sempre esquitxar d'il·lusió i alegria als que t'envolten. I, con deia aquella cita, "si la vida et dóna l'esquena, toca-li el cul!"
Això només poden ser petites pistes per ser feliç, però el que és innegable és que la clau de la felicitat només la tens tu, i aquí és on radica la teva veritable llibertat.
P.D. (Buff, com m'enrotllo, sempre em passa el mateix...) ;P
5 comentaris:
L'home (i la dona) sempre ha anhelat poder volar en llibertat, veritat? No deixem mai de lluitar per fer dels nostres somnis una realitat... ;)
sí, tot i que encara em pregunto en què consisteix la llibertat, ¿és allò que ens fa feliços, o bé allò que fa feliços els que ens envolten? ser lliure equival a ser feliç?
Jo penso que llibertat i felicitat són coses diferents, tot i que la primera és condició indispensable per la segona. Pots sentir-te una persona lliure, però infeliç; però molt difícil seràs una persona feliç mancada de llibertat.
Les persones humanes, per naturalesa, naixem lliures. Però la nostra llibertat queda sempre condicionada pel nostre entorn, societat, etc... Ara bè, hi ha una part teva de llibertat que ningú et podrà treure. I aquesta està en el teu interior: sentiments, pensaments, emocions...
I per mi la felicitat, al contrari del que deien alguns filòsofs, no és un fi per si mateixa. Per mi és un mitjà, una eïna per viure: aprofitar cada instant com si fos l'últim, viure sempre amb un somriure malgrat els mals moments i cercar sempre esquitxar d'il·lusió i alegria als que t'envolten. I, con deia aquella cita, "si la vida et dóna l'esquena, toca-li el cul!"
Això només poden ser petites pistes per ser feliç, però el que és innegable és que la clau de la felicitat només la tens tu, i aquí és on radica la teva veritable llibertat.
P.D. (Buff, com m'enrotllo, sempre em passa el mateix...) ;P
Per tant la llibertat és una condició imprescindible per sentir-se feliç, encara que no l'única cosa, és clar :))
P:D: jeje, això ja ho teniu, els filòsofs :))
Bé, fem el que puguem... i el que ens deixen! ;P
Publica un comentari a l'entrada