19 d’abril 2010

"...perquè m'estic escrivint a sobre"

La setmana passada vaig tenir el plaer d’assistir a la conferència que Jaume Cabré va fer a la biblioteca de Sant Sadurní amb el títol “Escriure vivint i viure escrivint”. Vam passar una estona molt interessant escoltant les reflexions en veu alta del acabat d’estrenar Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i autor d’obres tan reconegudes com Senyoria, Viatge d’hivern o Les veus del Pamano. Cabré va ser un conferenciant agradable i amè, que va saber transmetre la passió per la literatura i pel fet d’escriure i que va escoltar amb atenció les intervencions del públic per anar responent eloqüentment i pacientment cadascuna de les nostres preguntes. Aquestes són algunes de les seves paraules sobre el fet d’escriure:

“L’escriptura dona sentit al viure”. “Sempre duus a dintre els personatges que estan creant, t’hi aboques”. “L’angúnia de la creació”. “Quan començo una novel•la mai no sé com anirà (...) Començo a treballar sense saber què vull fer (...) Començo a escriure, és com caminar per un paisatge ple de boira, no tinc idea d’on vaig”. “Si no escric no em trobo bé, no puc deixar de fer-ho”. “Comences a perfilar els personatges, sempre hi ha alguna cosa que t’encanta... la mira d’un, el gest d’un altre... (...) durant mesos col•loco els elements, amb la paciència de reconèixer que estàs escrivint una novel•la”. “Vas creant un possible món del caos... com que sé que tinc temps, m’habituo a aquest caos... no sé quin serà el final perquè tampoc no sé el principi, mai no començo pel principi”. “El que transmet l’escriptor són sensacions, passions, anhels, somnis, temors, contradiccions”.

7 comentaris:

SM ha dit...

Curiós això de començar novel·les sense plans... però si li surten així de bé, cap problema!

Jesús M. Tibau ha dit...

a menor escala em passa una cosa semblant amb els contes: rarament sé el final quan començo a escriure'ls; rarament sé el final al final

Mireia ha dit...

Quin goig escoltar Cabré!! Jo fa anys el vaig escoltar en una conferència i ja esplcava que no sap MAI com acabarà els llibres. Mentre llegia LES VEUS DEL PAMANO em preguntava si aquella història tan ben trenada podia deixar-se sense resoldre tal com es ca escrivint. Si és així, un mèrit més per aquest MGISTRAL escriptor.

Núria Talavera ha dit...

És molt curiós com cada escriptor/a explica una manera diferent de creació. La Isabel-Clara Simó, per exemple, ens va dir que ella tenia l'estructura bàsica al cap abans de començar.

Em va agradar molt, també, el que va transmetre sobre la necessitat que té d'escriure (amb la frase que fa de títol d'aquesta entrada, "escrivir-se a sobre").

Ciscu ha dit...

M'agrada aquesta manera de pensar, jo començo ara en el mon de la novela, per aixó admiro a tots aquells escriptors que compartiexien amb tothom les seves exeriencies alhora d'escriure una novel.la.
La veritat és que m'ha fet il.lusió llegir-ho perquè a mi també em passa aixó; a vegades començo a escriure sense saber que serà el que en sortirà.
Encara dirè més, a mi em passa amb els quadres; jo quan pinto un quadre no el faig per penjar-lo, sinó que és com un experiment per coneixer la meva imaginació.

Estonetes ha dit...

Llàstima no haver estat (em cau una miqueta lluny, PV).

M`agrada el teu bloc, t`enllace

Núria Talavera ha dit...

Hola Francesc, què bé tenir alumnes voltant per aquí ;) endavant amb l'escriptura i els quadres, és important gaudir del que es fa, oi?

Benvingut Estonetes, gràcies, ens anem llegint, doncs!