26 d’abril 2010

paraules al cibercafè

Escric des de l’interior.
La vida s’ha tornat interior.
(Contamina).

El so del vers colpeja
amb força el front.
Camino d’esma,
perduda en sentiments inquietants.
(Trencadís).

Deixo la vida,
abraço el mot,
abandono el tresor
i el cibercafè es torna
recer. A recer de tot,
de la vida, del mot.
(Només quimeres).

3 comentaris:

joanfer ha dit...

Belles paraules, Núria! ;)

Lluís Bosch ha dit...

És curiós, però és cert: el cibercafè sembla un lloc on refugiar-se.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Joan, tu que em llegeixes amb bons ulls ;)

Sí LLuís, és una sensació compartida :)