23 de desembre 2010

dir

les paraules que pronuncio
no es poden perdre
dins els silencis que compartim...
perquè els silencis compartits
són plens de mots verticals

6 comentaris:

Joan Calsapeu ha dit...

De cada deu mots que pensem els homes, n'hi ha vuit o nou que són horitzontals. I és que és tan cansat, fer la vertical!...

maria ha dit...

Que maca Núria.Bon nadal bonica i espero que tinguis una bona entrada d'any,plena de projectes de futur.^-^.

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Els silencis verticals si són compartits mai es poden perdre.
Bon Nadal Núria.

Núria Talavera ha dit...

Joan, pensa que quan arribem a una edat, de l'única manera que podem fer la vertical i, per tant, canviar la nostra perspectiva, és amb el cervell i, si de cas, amb la llengua ;)

Maria, gràcies, un bon any per a tu també, tant de bo sempre tinguem projectes de futur, voldrà dir que continuem vius...

Rafa, i tant, compartir-ho tot, fins i tot el silenci, és la felicitat.

Bon any nou per a tots nosaltres

Jordi Solà Coll ha dit...

Diuen que hi ha coses on els mots no hi arriben. Però que bell, com
quan amb el teu poema, per mitjà dels mots, es crea una metàfora en què el silenci esdevé una corrua de mots elevant-se en vertical... Potser com una cortina de fum...?

Núria Talavera ha dit...

Jordi, gràcies pel comentari, m'ha fet repensar el poema, i això sempre enriqueix ;)

ens llegim