Joan, pensa que quan arribem a una edat, de l'única manera que podem fer la vertical i, per tant, canviar la nostra perspectiva, és amb el cervell i, si de cas, amb la llengua ;)
Maria, gràcies, un bon any per a tu també, tant de bo sempre tinguem projectes de futur, voldrà dir que continuem vius...
Rafa, i tant, compartir-ho tot, fins i tot el silenci, és la felicitat.
Diuen que hi ha coses on els mots no hi arriben. Però que bell, com quan amb el teu poema, per mitjà dels mots, es crea una metàfora en què el silenci esdevé una corrua de mots elevant-se en vertical... Potser com una cortina de fum...?
6 comentaris:
De cada deu mots que pensem els homes, n'hi ha vuit o nou que són horitzontals. I és que és tan cansat, fer la vertical!...
Que maca Núria.Bon nadal bonica i espero que tinguis una bona entrada d'any,plena de projectes de futur.^-^.
Els silencis verticals si són compartits mai es poden perdre.
Bon Nadal Núria.
Joan, pensa que quan arribem a una edat, de l'única manera que podem fer la vertical i, per tant, canviar la nostra perspectiva, és amb el cervell i, si de cas, amb la llengua ;)
Maria, gràcies, un bon any per a tu també, tant de bo sempre tinguem projectes de futur, voldrà dir que continuem vius...
Rafa, i tant, compartir-ho tot, fins i tot el silenci, és la felicitat.
Bon any nou per a tots nosaltres
Diuen que hi ha coses on els mots no hi arriben. Però que bell, com
quan amb el teu poema, per mitjà dels mots, es crea una metàfora en què el silenci esdevé una corrua de mots elevant-se en vertical... Potser com una cortina de fum...?
Jordi, gràcies pel comentari, m'ha fet repensar el poema, i això sempre enriqueix ;)
ens llegim
Publica un comentari a l'entrada