15 de desembre 2010

ponts

Puc caminar dins un matí blau,
sota la pluja, al teu costat.
Puc resseguir una vella paret
amb la punta dels meus dits
i, engolits tu i jo per un pas subterrani
de blanc de mar,
podem abraçar-nos
alhora que vivim
móns paral·lels.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Molt bonic!!

òscar ha dit...

:) Preciós!!!

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Ponts,que al engullir-nos ens guareixen i ens permeten unir móns paral.lels,tot sentint la blancor de la puressa als dits...fantàstic :)
Felicitats Núria.

Núria Talavera ha dit...

M'agrada que us agradi, a mi és un poema que em porta sensacions d'estiu i ara que som a l'hivern és bo de recordar-ho :)