urgències

la meva urgència

és més alta

que els horaris dels carrers,

i la teva veu,

càlida i trencada,

arrossega les lletres

d’un t’estimo a la platja.

Estem envoltats d’humanitat.

A dins la meva boca,

torno a tenir

un pessic dels teus llavis,

i, entre les meves cuixes,

ara és la teva urgència

dolça i tendra

la que esclata en silenci.

Deixa’m el teu cos, amor,

que m’hi pugui enfonsar,

i que m’hi pugui perdre.

I els teus ulls clars,

tros de mar en el teu rostre,

que ens hi puguem reflectir

tal com som,

amarats de desig.