la meva urgència
és més alta
que els horaris dels carrers,
i la teva veu,
càlida i trencada,
arrossega les lletres
d’un t’estimo a la platja.
Estem envoltats d’humanitat.
A dins la meva boca,
torno a tenir
un pessic dels teus llavis,
i, entre les meves cuixes,
ara és la teva urgència
dolça i tendra
la que esclata en silenci.
Deixa’m el teu cos, amor,
que m’hi pugui enfonsar,
i que m’hi pugui perdre.
I els teus ulls clars,
tros de mar en el teu rostre,
que ens hi puguem reflectir
tal com som,
amarats de desig.
3 comentaris:
Núria, passo per casa teva per desitjar-te un bon 2011
Hola Núria, passe per dir-te feliç any, he estat llegint uns poemes fantàstics, felicitats!!
gràcies maques, un bon any també per a vosaltres :)
Publica un comentari a l'entrada