Puc caminar dins un matí blau, sota la pluja, al teu costat. Puc resseguir una vella paret amb la punta dels meus dits i, engolits tu i jo per un pas subterrani de blanc de mar, podem abraçar-nos alhora que vivim móns paral·lels.
Ponts,que al engullir-nos ens guareixen i ens permeten unir móns paral.lels,tot sentint la blancor de la puressa als dits...fantàstic :) Felicitats Núria.
4 comentaris:
Molt bonic!!
:) Preciós!!!
Ponts,que al engullir-nos ens guareixen i ens permeten unir móns paral.lels,tot sentint la blancor de la puressa als dits...fantàstic :)
Felicitats Núria.
M'agrada que us agradi, a mi és un poema que em porta sensacions d'estiu i ara que som a l'hivern és bo de recordar-ho :)
Publica un comentari a l'entrada