28 de març 2011

malson


Un vaixell carregat de tristor
navega prop de les teves paraules;
no saps qui ets,
no saps on ets, ni per què, ni com.

Crida! perquè em fa mal a dins,
i no puc respirar,
i perquè tu ho vols passo la nit vetllant
el cadàver de les nostres hores.

I aquí estic, sí, encara,
fins que el teu cos em digui prou.

Si m’estimes,
porta’m mimoses i torna’m el teu jo.

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Tan bonics que són alguns somnis i en canvi, de tant en tant, algun malson ens bé a destorbar la calma interior. Aquest vaixell carregat de tristor, podria portar-te les mimoses mentre estessis vetllant, a la nit, aquelles hores especials...
Una abraçada,
M. Roser

Núria Talavera ha dit...

gràcies pel comentari, M. Roser, és cert que sovint ens deixem portar pels malsons que ens destorben l'esperit, però també és veritat que si som capaços de mantenir-nos ferms davant les adversitats la vida flueix molt més tranquil·la, no podem ser vaixells a mans de la tempesta i, en tot cas, saber navegar en tot tipus d'aigües... :), bé no és tan fàcil.. a veure si practico...

una fora abraçada
Núria