tu i jo

tu vas néixer al mar,

entre l’escuma 

d’una onada impossible,

i entre nosaltres,

coses simples, senzilles, absolutes:

passejades nocturnes,

delicades,

rodones;

matins precoços,

dolços,

ignorants de res més

que tu i jo,

la sorra

i els silencis compartits

al peu del mar.

en aquestes hores estranyes

La Núria m'ha demanat que pengi aquest seu últim poema fins que es vegi capaç de tornar a escriure. Crec que no cal cap més comentari; de part seva, gràcies i fins aviat:

 

cap amic m’acompanya

en aquestes hores,

més enllà dels silencis

o de les carícies liles.

Cap estel de llibertat,

cap mot entenedor,

ni entendridor,

cap soroll,

cap moixaina.

Només mirades,

dits acusadors,

orelles avergonyides,

estòmacs que ho paeixen tot.

Fins i tot un nomhopucreure

m’acompanya. Això,

i la solitud extrema.

la sinrazón de la imposición

http://contralacustodiacompartidaimpuesta.blogspot.com/2011_01_01_archive.html

troballa

ressegueixo els contorns
del teu cos
com si fossis un somni
acabat d'atrapar
dins les meves mans.
Vull conèixer els racons,
descobrir-ne els secrets,
ensumar-te l'ànima
i trobar-te dolç,
tendre i amorós.

enyor

camines pel passadís

de la teva pròpia ombra,

enyorada del que vindrà:

els gestos suaus,

el futur incert,

la tristesa continguda...

només un bri de tendresa

cobrirà el desig.

tarda de reis

i la tarda s’ha escolat entre els nostres dits

mentre féiem veure

que qualsevol regal era bo de tenir.

Truques a casa teva

i demanes un polsim de tendresa.

Tota la resta, no importa.

paradís perdut

prestatgeries plenes de llibres
on descansen els somnis;
llençols acabats de rentar
-ella encara somica.
Paelles lívides,
espantades per tanta solitud.

Fins i tot el gos udola
-ells tenen nostàlgia de tu.