14 d’abril 2009

la dona que m'envia aire per respirar


Exactament això, perquè, com molt bé citava el Ricard no fa gaire, els amics intercanvien els seus pensaments, les seves voluntats i afectes, i, en aquest cas, la dona que tot sovint m'envia aire -i moltes coses més- per respirar és una bona amiga. I doncs, em sembla el més bonic poder-ho compartir avui -14 d'abril, aniversari de la instauració de la Segona República- amb tothom qui tingui l'amabilitat de passejar-se per aquí:

Encara em recordo d’aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me’n recordo, que no l’he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l’aire d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos.

La plaça del Diamant, cap. 14

3 comentaris:

Patrícia Montañés ha dit...

Un bon llibre, sens dubte. I escrit per una gran dona! Un petó Núria i bona setmana

USD ha dit...

un fragment d'una novel.la bellíssima que segir que tornaré a llegir per tercera o quarta vegada

Núria Talavera ha dit...

Si, la veritat és que teniu raó tots dos, és d'aquelles obres que pots -has- de llegir tantes vegades com t'ho demani el cos, i cada vegada pots gaudir-ne de nou.

Una abraçada