30 d’agost 2010

agost

ara que encara sóc
arran de mar
i que no tinc cap altra vida
que la meva,
veig i sento els vaixells,
impossibles, i la pluja
d'aquest agost
que no s'acaba mai més
però que no vull
que s'acabi mai...
I només petons blaus
damunt la sorra

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ni els records d'agost ni els petons blaus s'obliden mai

Miquel Bancells i Fors ha dit...

Núria els teus poemes cada cop m'agradan més,tenen quelcom de tendre i viu...Agost...la pluja que no ha d'acabar mai...els petons a la sorra...i els vaixells..et felicito un cop més...

Anònim ha dit...

poema gran de la gran Núria,

gràcies pel comentari,

Davidcc

Núria Talavera ha dit...

gràcies companys ;)