05 d’agost 2010

cançó per a una filla

Non, non,
vine, vine son.

Ai la meva filla
sola en l'alta nit,
dimonis jugaven
a ditperati.

Ai la meva filla,
òrfena de son,
ton paret et cerca
per un raig de sol.

Ton pare et cercava
pel crit de la sang,
es dreçaven totes
les ones del mar.

Ai la meva filla,
soledat del bres.
Colomes volaven
camí del no-res.

Non, non,
vine, vine son.


Josep Maria Llompart

3 comentaris:

maria ha dit...

Una cançó d'agafar son molt bonica...

onatge ha dit...

En Llompart la va escriure molt bé, però cantada per tu la teva filla ...

Des del far una abraçada.
onatge

Núria Talavera ha dit...

canto fatal però quan la meva filla m'escolta s'adorm tranquil·la... suposo que és la màgia de les mares ;)

abraçades, maria i onatge, des del mar