"(...) segons els dies em quedo com de vacances de mi mateix: com si congelés la voluntat, el sentiment i totes les manifestacions físiques que els acompanyen (paraules, posats...). Són moments que em duren dies durant els quals sóc incapaç de sentir res, bo o dolent. Com si dormís, despert. Mantinc una vida vegetativa que no m'impedeix de fer res del que s'espera de mi. Fins i tot sóc capaç de ser el legionari més fill de puta de la història de la Legió. De vegades, no sé pas qui sóc. "
Per un sac d'ossos, Lluís-Anton Baulenas
4 comentaris:
Interessant això de quedar-se de vacances d'un mateix Núria, ho hauriem de fer sovint tots plegats. Després ens retrobariem sagús de saber qui som...
Petons,
M. Roser
Un molt i molt bon llibre i un molt i molt bon fragment.
Molt interessant, em passa això quan tinc vacances, de sobte tinc temps lliure i em passa quelcom semblant...
sí, jo també vaig trobar que era una cita molt bona, per reflexionar-hi. És un llibre molt recomanable.
Gràcies pels comentaris :)
Publica un comentari a l'entrada