Doncs sí, me'n vaig de vacances... de blog, i és que el dia 1 començo a treballar i aquest any, més que cap altre, necessito totes les neurones disponibles per treure'm la feina de sobre i fer-la bé. Apa, a reveure, amenaço amb tornar. Una abraçada a tothom que em llegeix:
No he estat mai a NY, i penso que no hi aniré mai. No importa. Tampoc no he vist Niàgara, la Xina, el Pol Nord, ni tan sols Islàndia o Escòcia. No tinc diners, només una feina que abans m’agradava. Ja no sóc jove, no tinc somnis o desitjos impossibles. Només vull agafar-te de la mà i fer un cafè plegats a qualsevol bar de la ciutat, somriure per coses senzilles, escriure junts el nostre epitafi i decidir quin dia de la setmana podem anar a comprar al supermercat; agafar de la mà la meva filla i portar-la al parc a la tarda, i al vespre fer el sopar i riure mentre li explico el conte d’abans d’anar a dormir.
I amb això, la felicitat.
12 comentaris:
Enhirabona doncs!, la felicitat hi és on una la vol veure.
Una abraçada i felicitats per poesia a la frontera!
Una abraçada guapa. Esperaré la teva tornada i continuaré amb la recerca de la felicitat.^-^
Una abraçada molt forta i que tenguis un molt bon inici de feina. La felicitat la duim dins nosaltres, no calen grans aventures per ser feliç, només cal saber veure-la. Una besada!!
Una abraçada, Núria. I l'enhorabona pels versos de frontera. Jo faig la mateixa feina que tu, però tinc l'avantatge que no m'ha agradat mai: el desencís que m'estalvio.
La felicitat... és un caramel que el dus a la butxaca i no hi comptaves. Torna aviat.
Núria,
Ens agrada l'amenaça de felicitat.
Ja saps on som, esperarem la teva tornada, sigues feliç :)
Núria, la felicitat és poder llegir una cosa així i per la nit poder-ho compartir amb qui estimes...treballa nena!...que tots sabem que aquestes vacances seran curtes ;).
Com pots llegir aquí, ningú no pensa en què aquestes vacances teves, tot i que ben merescudes, no seran eternes i afluixaràs el braç per posar-te a escriure, aquí, de nou. Vagin bé aquestes vacances i gaudeix de la feina, que s'ensuma que l'adores. Una forta abraçada.
Hola Núria em sembla una manera molt vàlida per sentir-se feliç, l'important no és fer grans coses sinó estimar les coses petites del dia a dia, que a més pots compartir amb la teva filla i si a més t'agrada la feina que fas...
Bones vacances encara que siguin senzilles.
Petons,
M. Roser
... i que se’n recordin del teu sant :) :) :) ! Felicitats !!!!!
Ostres Núria, mira que tinc una neboda que es diu com tu i també se'm va passar...
Però com que tots els Sants tenen vuitada, encara i sóc a temps.
Que siguis feliç tots els dies de l'any...
Petons,
M. Roser
Que bonic, es la millor descripció.
Torna aviat.
Publica un comentari a l'entrada