01 d’abril 2009

la dona que coneix la boira

Avui la boira ho envaeix tot. Les finestres de l’estudi presenten un paisatge insòlit per a aquell que no estigui acostumat a veure aquella broma amagant cases i camps, i dibuixant formes estranyes que poden semblar arbres, ocells gegants -o molins de vent-, illes llunyanes al fons d’un mar embravit d’onades blanques i escumoses com núvols emparrant-se per les teulades. És present molts dies de tardor i d’hivern i, per a la dona que coneix la boira, esdevé una companyia que la conforta i la consola, perquè fa que tot sigui possible. Si animals, plantes i paisatges inexistents prenen vida, ¿per què no poden succeir també altres coses gairebé irrealitzables?

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Tot està per fer i tot és possible, com deia Martí i Pol, fin si tot en dies de boira

xuquin@hotmail.com ha dit...

Tant de bo pogués deturarme a ser la dona que coneix la boira.

Mireia ha dit...

La boira com a escletxa d'esperança. M'ha agradat força.

Núria Talavera ha dit...

És cert, Jesús, l'estimat Martí i Pol la va encertar de ple, com en tantes altres coses, tot és possible mentre quedi un bri d'esperança, com molt bé dius, Mireia. I he de reconèixer que cada vegada m'agrada més la terra de la boira perquè em transmet aquesta sensació que comentem.
Xuquin, a mi em va costar aturar-me però, quan ho vaig fer, és quan vaig poder adonar-me del que hi havia a la finestra. I des de llavors, cada vegada més busco i em fixo en les coses petites, és curiós.. coneixes el moviment Slow?

Gràcies pels comentaris
Un petó