13 de novembre 2009

Tres voltes rebel

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".


Avui fa 57 anys que va néixer la Maria Mercè Marçal.


El meu amor sense casa

El meu amor sense casa.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor
sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra
del meu amor sense casa.

8 comentaris:

Pitoperume ha dit...

Ja he dit que aquesta divisa no és del tot certa. "De classe baixa" no es pot accedir, o costa molt, als estudis universitaris i els cercles amb què es va relacionar M.M.M. De molt jove ja l'havíem vista per televisió i fins i tot se li va filmar el part de l'Heura, ho vaig veure i no m'ho creia.

Bona companya i estudiosa, els déus la van envejar i se la van endur abans de temps. En guardem bona memòria.

Lluís Bosch ha dit...

Se m'havia escapat la data i et dono les gràcies per recordar-la. Al Riell en vaig parlar fa poc, justament perquè cada cop m'agrada més la seva obra i vaig tenir el plaer de conèixer-la, tan sols una mica. Potser estaria bé que li dediquem més espais.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Gran poetessa. Per molts anys.

- assumpta - ha dit...

Procuro recordar-la tot sovint i així ho vaig fer uns dies enrera també per recordar l'aniversari de la seva mort.
M'agrada força.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies a vosaltres pels comentaris.

Bé, això de no poder accedir a la universitat si ets de classe baixa discrepo totalment i tinc l'exemple en mi mateixa; sobre la resta ja no puc opinar. I tens raó, va marxar massa abans d'hora...

Lluís, la vas poder conèixer, quina sort. Hi estic d'acord, ella i moltes altres dones poetes haurien de tenir més espai públic i visible en el món literari, als blogs o on sigui...

Assumpta, buscaré el teu post, se'm va passar :-)

Una abraçada de dilluns

Anònim ha dit...

efectivament, anar a la universitat era possible, encara que fossis de classe baixa, si tenies una beca, com era el cas de Marçal, perquè era molt bona estudiant.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies per l'aclariment, anònim :-)

Núria Talavera ha dit...

I aquest poema no us sembla preciós? :)