Simplement preciós... bon any 2010:
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli
3 comentaris:
No era durant la matinada, però el primer dia d'any ha resultat fred i ventós. Molt adequat amb aquest poema de Vinyoli.
Bon any nou!
Ostres que maco!
No el coneixia...
Me'l va regalar una bona amiga fa un temps i vaig pensar que el recuperaria algun primer d'any, aquest any el necessitava... com va dir el carter a Neruda, "la poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita"... o alguna cosa semblant :)
bon any també per a vosaltres
Publica un comentari a l'entrada