28 de desembre 2009

carta oberta al meu guionista

Com que aquest podria ser el meu últim post de l’any 2009, volia aprofitar per adreçar-me al/la guionista que escriu la meva vida últimament –perquè n’estic segura que ha anat canviant, ho noto en els diàlegs- i demanar-li, sisplau, que deixi de fer-me la guitza, que ja està bé! Necessito que intervinguin personatges secundaris nous i que els temes es renovin, una mica d’aventura no estaria malament. També m’agradaria un canvi d’escenari, localitzacions diferents crec que en diuen, i ,sobretot, prou llibertat per tornar a agafar les regnes de la meva vida. Tot això, per al 2010.

12 comentaris:

joanfer ha dit...

Tant de bo els teus desitjos es compleixin... ;)

Bones festes i immilorable entrada d'any!

Joan Calsapeu ha dit...

Els guionistes són dèspotes i autistes: no escolten els seus personatges, i quan estan de mala lluna s'hi encrueleixen. El millor que un pot fer és rebel·lar-se contra el guionista.

Bon any 2010!

Lluís Bosch ha dit...

El desig de trobar una nova vida és segurament el més autèntic. Et felicito per haver trobat la manera de dir-ho, encara que no sabem si el guinista ho veurà. Esperem que sí.

maria ha dit...

No et pensis les coses dues vegades!Llança't-hi^-^.
Bona entrada.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Joan! i tens raó Joan, el més pràctic és ser valent i rebel·lar-s'hi (justament ahir a la nit vaig tornar a veure el show de Truman :)

Lluís, tant de bo...

Maria, gràcies! sempre ens animem amb això, oi?

Bon any per a tots!

joanfer ha dit...

"El Show de Truman"!!! De les meves favorites!! ;)
Aquest trimestre l'he pasada als meus de 3r i els va encantar. Amb el treball que vam fer després d'ella, alguns em van confessar que veien les coses d'una altra manera. Doncs d'això es tracta, de veure les coses de forma diferent, donar la volta a la truita... i semlpre en positiu- ;)

Núria Talavera ha dit...

A mi d'aquesta pel·lícula m'agrada precisament això, com veure les coses de forma diferent, i per descomptat el final, com aconsegueix esdevenir el propietari de la seva vida malgrat la dificultat que hi troba. Tens raó, Joan, sempre en positiu :)

Jordi Tudó ha dit...

Espero que hagis trobat al guionista.


Et dessitjo un bon any 2010 per tu i els teus, ple de salut, amor i felicitat.

Salut
www.miradesalvent.blogspot.com

Òscar Roig i Carrera ha dit...

De vegades tinc la sensació que només som actors secundaris a la pel·lícula de la nostra vida. I
saps l'acudit d'aquella actriu tan ximple tan ximple que fins i tot se n'anava al llit amb el guionista?

Molt bon any 2010!

- assumpta - ha dit...

Això ja sembla el Show de Truman!
Tant de bo (o no), que funcionés així, Núria.
Aprofito per a desitjar-te que aquests i d'altres somnis que tu vulguis, et puguin fer realitat en aquest 2010 que ara comença. Potser tot és qüestió de deixar-li ben clar al guionista.
Petons, maca.

Núria Talavera ha dit...

Jordi, gràcies, el que per fi he trobat és el teu blog (l'havia perdut :)

Òscar, ;)) d'això es tracta, vull ser la prota!!!

Assumpta, molts petons també per a tu.

I per a tothom, molt i molt bon any 2010, passi el que passi, tot és vida.

Núria

Paloma ha dit...

Hola Nuria, ¡qué bonito tu blog! un lujazo leerte y leer todo lo que vas escribiendo. Ojalá pudiera seguirlo al día, pero no importa, prefiero así, cuando tengo un ratito y al menos puedo leer con calma y releer. Me ha gustado mucho tu mensaje y espero de corazón que se cumplan tus deseos para este nuevo año. En gran parte de ti depende, ya lo sabes y lo único que se me ocurre decirte es: cuidado con lo que deseas porque se puede cumplir.
Un besote enorme para ti, para Narcis y para la preciosa Berta. Feliz 2010 guapa!
Paloma