Quan t’enfilis, inexpert,
al núvol de la franquesa
i vegis el món girant
al voltant del teu propi jo,
t’adonaràs -petit explorador
de llacs plens de pelicans-
de quin és el sentit
de la teva existència.
I amorós, loquaç,
esquitxat de vida i de llum,
cauràs, en flagrant harmonia,
en els braços del que
més estimes.
3 comentaris:
Molt bonic i ben cert tot el que diu.
Un plaer llegir-te.
Maquíssim...
moltíssimes gràcies, una abraçada
Publica un comentari a l'entrada