He tocat un estel amb els dits.
La vida deu ser això,
mutilar els desitjos fins a buidar el desig.
17 de maig 2013
13 de maig 2013
El que queda de mi. II de XX
He fet llenya de l’arbre caigut.
La vida deu ser això,
acumular la ràbia fins
a no tenir-me més.
10 de maig 2013
03 de febrer 2013
paradisos II
Tornem al desert de la memòria,
aquells racons càlids de l'oblit,
on ens gronxen els cants de les sirenes,
on podem renéixer com a infants.
Vull cremar-me sota el sol de la inconsciència,
arrencar-me la pell que ha estat marcada,
treure'm els ulls que han vist el monstre...
tornar a triar -infern o paradís.
aquells racons càlids de l'oblit,
on ens gronxen els cants de les sirenes,
on podem renéixer com a infants.
Vull cremar-me sota el sol de la inconsciència,
arrencar-me la pell que ha estat marcada,
treure'm els ulls que han vist el monstre...
tornar a triar -infern o paradís.
31 de gener 2013
no tinc paraules
"Només recorda això: jo no sóc el repòs, sinó el fi.
Jo no et vull encegar, et vull trobar.
El que prens pel cant de les sirenes que et vol seduir perquè caiguis en la fatalitat només és la veu del que és inevitable que et dóna la benvinguda després d'una espera tan llarga. Jo estic feta només per a tu.
Han transcorregut eons, s'han desintegrat i s'han format planetes perquè tu i jo ens trobéssim. Si aquesta immensa conspiració dels fats que vetllen per tu falla, ¿no veus que me'n faran culpable?"
Elizabeth Smart, A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar. Traduccio de Marta Pera Cucurell
Uff, llibre espectacular, no us el perdeu, i la traducció de la Marta, impecable!
Jo no et vull encegar, et vull trobar.
El que prens pel cant de les sirenes que et vol seduir perquè caiguis en la fatalitat només és la veu del que és inevitable que et dóna la benvinguda després d'una espera tan llarga. Jo estic feta només per a tu.
Han transcorregut eons, s'han desintegrat i s'han format planetes perquè tu i jo ens trobéssim. Si aquesta immensa conspiració dels fats que vetllen per tu falla, ¿no veus que me'n faran culpable?"
Elizabeth Smart, A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar. Traduccio de Marta Pera Cucurell
Uff, llibre espectacular, no us el perdeu, i la traducció de la Marta, impecable!
27 de gener 2013
un nou destí
Avui he vist assecar-se el mar,
a poc a poc,
era un malson.
De tots els blaus,
no en queda cap,
de tots els móns... tampoc.
Tu també hi eres,
a l’horitzó,
alçant el braç,
em saludaves,
i jo, parada, enmig del mar,
comptava estels,
caiguts del cel.
Avui he vist com has marxat,
a poc a poc,
era un malson.
De tots els verds,
no en queda cap,
i de nosaltres, només un tros,
el més petit, el de debó.
26 de gener 2013
xiuxiueig
La claror d'unes veus,
encerclades pel moviment del mar
sota la lluna,
arriba fins al límit dels meus llavis.
No vull escoltar estranyes carícies!
només degustar paraules que bateguin.
encerclades pel moviment del mar
sota la lluna,
arriba fins al límit dels meus llavis.
No vull escoltar estranyes carícies!
només degustar paraules que bateguin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)