24 de març 2009

l'home que escriu per viure


Escric per viure.
O bé al revés, tal volta:
Visc per escriure.
Miquel Martí i Pol

L'home que escriu per viure és el Martí i Pol; la primavera sempre m'hi fa pensar, potser perquè va néixer al març, i ell sempre em fa pensar en el fet de llegir...

el secret està en el plaer
El verb llegir no suporta l’imperatiu. Aversió que comparteix amb d’altres: amb el verb “estimar”, amb el verb “somniar”... Clar que sempre es pot provar. Endavant: “Estima’m!” “Somnia!” “Llegeix!”....Resultat? cap ni un....

els drets del lector/a
Dret a no llegir. Dret a saltar-nos els fulls. Dret a no acabar un llibre. Dret a rellegir. Dret a llegir qualsevol cosa. Dret a llegir en qualsevol lloc. Dret a fullejar. Dret a llegir en veu alta. Dret a callar-nos.

quan ja no tenim temps per llegir i viure...
A partir del moment que un es planteja la qüestió del temps per a llegir, això significa que no en té ganes. Perquè, ben mirat, ningú no té mai temps per llegir. Ni els nens, ni els adolescents, ni els grans. La vida és un obstacle perpetu per a la lectura. Llegir? Ja m’agradaria, però la feina, els nens, la casa, ja no tinc temps... quina enveja em fas de tenir temps per llegir! I per què aquesta dona que treballa, que va al mercat, que educa els nens, que condueix el seu cotxe, que estima tres homes, que va al dentista, que canvia de casa la setmana entrant, troba temps per llegir, mentre que el cast solter que viu de renda no? El temps per llegir sempre és un temps robat, com el temps per escriure, o el temps per estimar. Mai no he tingut temps per llegir però res, mai, no ha pogut impedir-me acabar una novel•la que m’agradava. La lectura no depèn de l’organització del temps social, és, com l’amor, una forma de ser.

Fragments extrets de Com una novel•la, Daniel Pennac

trobar-se amb un mateix...
El lector o la lectora és la persona que llegeix quan vol, el que vol, que ho deixa quan vol i que dóna explicacions d’allò que ha llegit a qui li sembla i quan li sembla. A més, tota aquesta activitat la viu d’una manera plaent... En la majoria de casos, l’acte lector comporta trobar-se amb un mateix.

Fragment extret de M’agrada llegir. Com fer els teus fills lectors, Joan Portell

2 comentaris:

Gisela Romaní ha dit...

Avui em quedo amb el primer fragment, el dels imperatius... Gisela: DORM! Aquest és un altre verb que no accepta imperatius... De fet no sé si tot és culpa del verb o si jo hi tinc alguna cosa a veure...

Núria Talavera ha dit...

diria que tu hi tens molt a veure... tot i que les paraules són poderoses...

Bona nit, i procura somniar molt :-)