divendres 4 de novembre a les 20 h. a la biblioteca de Sant Sadurní, presentació del llibre Poesia a la frontera. Aquí deixo un tastet d'un dels meus poemes:
I
Una línia tènue assenyala els límits
dels nostres territoris:
tu, que ensorres els llavis
en la nocturnitat de la vida;
jo, que conreo –alumna aplicada-
records lluminosos de petitesa extrema.
Tu, ombra de mi mateixa,
jo, opacitat silenciosa.
II
I en qualsevol dels nostres cossos
trobarem una frontera de possibilitats.
Envaeix-me, doncs,
contra la teva voluntat,
sense el consentiment del meu amo,
sense dret a fer-ho.
III
Perquè així,
mil núvols de mil colors
plouran petits trossos de mi
i tu, soldat submís a les meves ordres,
podràs reconstruir tot el que vas esquinçar.
3 comentaris:
Que vagi molt bé, Núria. M'agrada molt aquesta manera de fer, tan transfronterera. Una abraçada cap a Sant Sadurní.
Núria, espero que tot hagi anat molt bé. Em sap greu , però de moment no puc conduir de nit...
Miraré si veig els núvols de mil colors, perquè els que hi ha ara són molt grisos...
Petons de pluja,
M. Roser
gràcies :) va ploure molt i jo no vaig poder anar-hi tampoc...per altres coses, no pas per la pluja.
Publica un comentari a l'entrada