12 de març 2009

la dona que no és mare

Conte frígid: (del llatí frígidus, -a, -um) adj. 1. Molt fred

La dona que no és mare –ni és res- guarda al bagul unes claus de plàstic perquè jugui el bebè. També hi posa aquells peücs blancs, de ganxet; un ós de peluix verd; la pinta de propaganda, blau, amb les pues rodones perquè no facin mal el nadó, i una piloteta suau i molt tova, petita, de propaganda també, de la casa Fuji.

La mare –que no és mare, ni és res- amaga tots aquells objectes perquè li recorden el bebè –que no és bebè ni és res.

El temps d’espera ha estat massa curt i, en canvi, el després és llaaaarg, com la cua d’una núvia de les d’abans. El bagul és rectangular, de fusta de pi, enfosquit pel vernís i els records. Té un pany per posar-hi la clau, però la clau no hi és, no hi ha estat mai.

Cap comentari: