No sempre sabem trobar el desig precís...
Això diuen que era una dona molt pobra, molt pobra i molt sacrificada. Un dia es disposava a fer una sopa de quasi no res per a la seua família i, en passar el drap per la cassola, va aparéixer dins un gnom.
-Demana'm un desig i te'l concediré -digué el gnom.
Però aquella dona tan pobra no tenia ja cap desig. I com que era tan pobra, no contestà i va incorporar el gnom a la sopa.
Josep V. Marquès, Amors impossibles
2 comentaris:
una dona sense desitjos? no m'ho crec! tots tenim algun desig, que és el que ens ajuda a tirar endavant i a trobar-li un significat a la vida, no? Un petonet
...mmm...no ho sé pas, suposo que hi ha gent que viu -o malviu- sense desitjos... de tota manera, crec que aquesta dona en el fons desitjava el gnom :-)
Publica un comentari a l'entrada