La dona que espera un fill

La dona que espera un fill té un nom, i unes mans grans, llargues i primes, que acaronen suaument la capsa, les agulles, els botons. Avui, aquesta dona es mira sorpresa els pits i la panxa, més avall del melic, i tanca els ulls lleugerament per imaginar-se la criatura, i li canta fluixet, gairebé xiuxiuejant, perquè no s’espanti, perquè no marxi. Només queda per fer un homenatge als nombres. I és que avui les xifres són molt importants: 12 anys, 250 mUI/ ml, 3 de juny, 9 mesos.

Mentre canta, la dona que ja sap que espera un fill remena un cosidor fet de fil d’or, i busca, secretament, botons de la mida d’una formiga, perquè els ha d’enfilar en una jaqueta molt petita, breu, gairebé minúscula. I ara tot serà petit, i breu, i minúscul, i els minuts seran llargs, i profunds, i feliços. I en respirar fons sent un dolor dins el pit que sembla ser una mena d’avís de l’enhorabona futura.

Cintes de gafets es mesclen i barallen amb fils de cotó i els clips cobreixen sense cap ordre els didals de diferents mides, perquè ara tot serà desordre, i mescla, i una barreja de les emocions perdudes durant anys. I trobades, finalment, com els botons o els didals daurats, dins un cosidor.