Ha trobat aquell llibre de casualitat, mentre passeja distretament per la llibreriapapereriaunamicadetot Abacus Cooperativa, la del carrer Àusias March. Hi ha arribat amb l’autobús, gairebé sense voler, més aviat com una equivocació, en baixar un parell de parades abans del seu destí. Quan s’ha adonat, els seus passos ja l’han conduït fins a la porta de la botiga i, un cop allà, empesa per les gotes que tot just comencen a caure del cel, decideix entrar a fer-hi una ullada.
Sempre és agradable moure’s entre el material de papereria que hi ha exposat: quaderns de totes formes i colors, d’anelles, de grapes, de ratlles, de quadres, amb fulls blancs, de colors, reciclats, din A 3 o din A 4; bolígrafs normals, de punta fina, de punta gruixuda, de la marca Pilot-Ball i Pilot GP, vermells, negres, blaus, verds, en paquets de dos o de tres, individuals, amb recanvi o sense; cartolines grans, petites, de colors diversos i de mides diferents; papers de seda, vegetal i xarol; Tippexs i Post-its de molts colors. I això és només una petitíssima mostra de tot el que s’hi pot trobar.
Generalment, la dona que es guareix amb haikús es passa moltes estones contemplant tots aquells objectes, triant un retolador vermell o buscant una llibreta adequada per anotar el que sigui. És tan tranquil•litzador començar un quadern de fulls blancs, escriure-hi lletres rodonetes i perfectes amb un bolígraf negre de punta fina, irrompre ordenadament en aquella monòtona harmonia monocrom i marcar les paraules amb seguretat, rectes, decidides, contundents... Avui, però, fa una ullada breu i de seguida baixa les escales que condueixen a la planta baixa. Fa massa dies que res no és segur ni ordenat.
Passejar entre llibres, en canvi, continua sent relaxant. O com a mínim, això és el que sent en aquells moments i, després de constatar que fora ha començat a caure una pluja fina i persistent que l’allunya del seu propòsit inicial de caminar pel port, gairebé amb una sensació d’alleujament ha pensat quedar-se una estoneta, si més no fins que el temps decideixi què vol fer amb ella exactament.
Exemplars de l’últim Harry Potter destaquen a la taula on s’exposa tota mena de literatura juvenil. La dona que es guareix amb haikús deixa enrere aquest prestatge i el de poesia i es dirigeix a la taula de la narrativa de ficció. Moltes obres es fan nosa les unes a les altres en un batibull de paraules inintel•ligibles; títols coneguts es barregen amb d’altres totalment desconcertants. Potser hi ha anat massa aviat, potser el seu cervell encara no està preparat per enfrontar-se novament a la paraula escrita.
Una veu familiar l’ha sobtat i es vol decidir ràpidament entre les dues obres que sosté a les mans. Es gira amb precipitació i fa unes passes furtives; no vol pas trobar-se amb ningú conegut ni donar cap explicació de res que no sigui extremadament necessari. I és llavors, en ensopegar amb el prestatge de poesia, que li ha saltat literalment als peus el llibre de haikús. Com que no el pot recollir a temps, perquè encara té les mans plenes de paraula, l’exemplar cau a terra amb una tranquil•litat esfereïdora. De seguida, reordena mans i llibres i és lliure per poder agafar, obrir i observar el que conté aquell exemplar de color fúcsia amb lletres negres i signes xinesos a la portada.
Sí, gràcies a qui l’hagi enviat, perquè és exactament el que necessita. Poemes breus de tres versos, amb una forma mètrica determinada però no intocable, pel que sembla a primera vista, que contenen descripcions delicioses, brevíssimes, d’alguna escena relacionada amb la natura o les estacions de l’any. Simplement el que està succeint en aquell moment, en aquell lloc. Tal com és el seu sentiment, en aquell lloc, en aquell moment, fugisser, immediat, com les seves passes, com la seva tristor.
Ha sortit de la llibreria amb una empenta diferent, i somriu en veure que un sol tímid ha fet aparèixer l’Arc de Sant Martí entre les gotes de pluja que encara s’escapen dels balcons antics i plens de flors d’aquell carrer, on abunden les botigues de roba amb rètols de “venda al major”. El temps l’acompanya i això ha de ser bo per força. També ella sent dins seu un petit arc de colors que il•lumina un tros minúscul de la seva ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada