encara impregnada de la visita del dissabte...
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me; com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
JOSEP PALAU I FABRE
Afortunadament, em puc donar cada dia una miqueta als altres, no hi ha res millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada